Tenia ganes de veure el Salva Redón oferint públicament els seus textos literaris. Com a president d'Acolite, Salva apareix en nombrosos actes tot presentant llibres d'altres autors, presentant lectures d'altres autors, fent de jurat de premis literaris, representat l'entitat en activitats conjuntes amb altres entitats, representant l'entitat en actes institucionals, però on és la seva obra? què sabem de la seva obra? De vegades es cometen socialment algunes injustícies, penso que sense voler, sense cap ànim malèvol, però es cometen. Bé, en lloc de dir-li injustícies, li direm oblits. A la nostra ciutat, la majoria dels autors centren l'esforç en reivindicar l'obra pròpia, però en general es fa poca cosa per l'obra dels altres. Això, en principi, és ben natural, però no ho és tant quasn aquesta actitut produeix una marginació no volguda i no conscient d'alguns escriptors que, com Salva, dediquen bona part del seu temps a reivindicar l'obra del conjunt dels autors colomencs, dediquen bona part del seu temps a representar-nos, dediquen bona part del seu temps a treballar per una entitat, Acolite, que dóna unitat, suport i sentit col·lectiu a tota una generació literària que alça la veu amb prou força com per arribar molt lluny. Clar, com que els veiem a tot arreu pensem que ja els està bé i no és així, a ells també els agrada parlar de la seva obra, com a tothom, a ells també els agradar mostrar públicament les seves produccions literaries. Salva Redón s'ho mereix i no només per tot el que ha fet, fa i farà pels altres autors colomencs, sinó perquè la seva obra és d'una qualitat extraordinària. Salva Redón té tres llibres publicats en dues llengües diferents i en tres gèneres diferents, la novel·la juvenil, el relat i la poesia: El rescat de la Diana (2006), La pistola de Einstein (2007) i Un corazón ignorante solo bombea sangre (2011). En aquesta manera de fer radica una dificultat per consolidar un projecte literari. Quan escrius en dues llengües, costa molt fer-se un espai en el món literari perquè cap àmbit lingüístic t'acaba d'acceptar com a propi. Costa, però al final la qualitat i la insistència acaben guanyant la partida, com és el cas, per exemple, de la Flavia Company. Escriure en diversos gèneres provoca també certes actituts marginadores. Salva Redón què és, poeta? narrador? autor de literatura juvenil? No, no és res de tot això i és tot això alhora. Salva Redón és escriptor, i prou, i déu n'hi do! No és just fer compartiments estancs entre els diversos gèneres.
Salva, per fi, ha tingut l'oportunitat d'oferir-nos la seva obra de la mà de la Llibreria Carrer Major, dintre de la seva primavera literària Quanta, quanta lletra! El seu particular recital polipoètic li va servir per fer diversos homenatges. El primer va dedicar-lo a Acolite tot recordant que el 1997 va ser nomenat president per primer cop. Poc després del seu nomenament ell mateix va organitzar una lectura de joves autors colomencs a la Biblioteca Central. Va llegir-nos el relat que va presentar aquell dia. El seu nomenament va coincidir, també. amb la mort de Joan Brossa i la corresponsal d'El Punt li va demanar que en parlés. Sara ho va passar malament perquè coneixia poc la figura de Brossa, però aquella circumstància va fer que penetrès dins la seva obra i fins i tot esrivís algus poemes a l'estil brossià. No els coneixia, i he de dir que em van sorprendre molt positivament. Poemes excel·lents, molt enginyosos, curts i punyents, amb un bri d'ironia, un pessic d'humor i no exempts d'un toc satíric. A més de Brossa, em va recordar poderosament Joan Oliver, Pere IV. Va seguir el recorregut d'homenatges amb Salvador Cabré, amb la lectura dels poemes combatius d'Un corazón ignorante solo bombea sangre, amb una estètica d'un nou realisme social, ara dit poesia civil, imbuit de valors col·lectius que criden a rebelar-se contra les arbitrarietats del capitalisme i a favor d'una societat que reivindica l'home i la seva llibertat en harmonia amb la natura. I aquesta relació amb la natura, el va portar a l'homenatge a la muntanya i a alguns dels muntanyencs que han estat exemples per a ell. Salva va tancar la lectura amb una emotiva dedicatòria a la seva família, la seva dona, els seus, fills, els seus pares i els avis. Els seus antecessors i els seus successors. Salva ens va demostrar a la nodrida concurrència que és tan bon poeta com bon narrador. Va fer una lectura que era també una representació. Vestit amb granota, ens va dir que sortia així perquè era un vestit de feina. La granota era el símbol que unia el món del treball manual, dels oficis durs de la vida, amb el treball per construir una societat més justa amb el qual Salva està implicat fins el moll de l'os.
Rodolfo del Hoyo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada